Gàrgoles església Torroella de Montgrí Iniciem una sèrie de fotos de les gàrgoles de l'església de Torroella.
|
Gàrgoles església Torroella, 4.
"Una de les temàtiques més recurrents dels desconeguts autors d’aquestes gàrgoles és el tarannà eròtic i libidinós que presenten moltes d’elles. El perquè d’aquest fet no té actualment una resposta clara i unànime per part d’estudiosos i historiadors. De fet tampoc se sap amb certesa quins van ser els seus escultors. La seua llibertat creativa o la denúncia dels vicis i corrupcions de la moral de l’època, són les hipòtesis que s’estudien al respecte. Podrien, per tant, tindre un objectiu moralitzant o un caràcter satíric i de denúncia dels costums de l’època."
"Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes.
Gàrgoles església Torroella, 5.
"Si passegem pels seus voltants “amb ulls curiosos”, descobrirem mil i un detalls en la seua façana que ens deixaran sorpresos. Fins i tot si mirem cap al cel, cap a les seues altures. Perquè allà descobrirem les seues gàrgoles, unes escultures al·legòriques que, per la seua posició en les altures, passen prou desapercebudes per a molta gent, malgrat que resulten molt interessants de veure pel que d’estranyes, curioses i enigmàtiques tenen la majoria d’elles."
Gàrgoles església Torroella, 6.
“Si en aquell moment l’home es deté davant la imatge grotesca de la gàrgola que representa, amb una grolleria ben reconeixible, tota la seva avidesa, passivitat i concupiscència, estarà en condicions de considerar-les objectivament i riure’s d’elles, és així com l’esperit impur es veu exorcitzat i obligat a fugir.” Titus Burckhardt.
Gàrgoles església Torroella, 7.
"Caldria considerar les grotesques gàrgoles com a instruments contra els esperits impurs. L’historiador de l’art i filòsof Titus Burckhardt ha explicat pel que fa a aquesta qüestió que l’home medieval que s’apropava al temple amb la intenció d’elevar el seu esperit fins a la divinitat podia trobar-se amb determinades forces obscures de l’ànima que intentaran envair els seus pensaments."
Gàrgoles església Torroella, 8.
Gàrgola, sobre la seva etimologia, en llatí apareix com a gargŭla (gola / coll) o també com a gargărīzo que prové del grec γαργαρίζω (fer gàrgares). En francès, gàrgola es diu gargouille, i el verb gargouiller (gorgotejar), és a dir, del so que produeix un líquid al passar per l'interior d'una cavitat o tub, en clara referència al so de l'aigua de pluja quan és expulsada a través de les gàrgoles.
Gàrgoles església Torroella, 9.
Un gest que trobem sovint a les gàrgoles es el de ficar-se les mans a la boca, com si volguessin tirar d'ella. Podria tenir relació amb l'infern i els temes diabòlics. Rebold Benton suggereix l'idea del gegant devorador, referint-se al pecat de la gula; o potserr amb el torment que va patir Crist per aquells que el van escopir i colpejar. També es pot considerar aquest gest com de despreocupació, mofa o alegria.
Gàrgoles església Torroella, 10.
"La forma
monstruosa de les gàrgoles de les grans catedrals ha portat a
buscar explicacions de la seva raó de ser. S’ha apuntat que
són monstres que protegeixen l’espai interior, éssers
condemnats però penedits que troben la seva protecció als
voltants de les esglésies. També s’ha dit que potser
representen el mal que té negat l’entrada l’interior i per
això es gira violentament i ens mira entre amenaçadorament i
trista. Potser les dues explicacions unides són possibles. Són
les gàrgoles éssers condemnats que ens adverteixen de que cal
ser bons en aquest món? Els símbols d’altres temps sovint
se’ns escapen."
Gàrgoles esglèsia Torroella, 11.
"L’elaboració de la peça de desguàs
que conforma la gàrgola es formava amb un sòlid bloc de pedra
que constava de dues parts ben diferenciades, la primera, que
s’encastava a la paret i resolia el sosteniment, tenia forma de
carreu normal per tal que encaixés perfectament assentada en el
mur, i la segona, en voladís, que estava constituïda per la part
aèria de la peça, es treballava esculpint el canal i broc de
buidatge i finalment s’acabava amb una decoració de formes
combinades, que reproduïen éssers impossibles meitat humans,
meitat animals o ocells."
Gàrgoles església Torroella, 12.
"Cap de les gàrgoles és una figura
monstruosa o grotesca perquè no estaria imitant de manera
exagerada algun vessant fosc del psiquisme del fidel que està a
punt d’entrar a l’església, sinó que estaria acomplint una
funció apotropaica. És a dir, actuarien com a guardians del
temple, al qual protegirien dels mals invisibles que provenen del
món exterior, on el dimoni pot actuar i sembrar els vicis al cor
dels homes. Com queda això representat? Mitjançant l’expulsió
de l’aigua. Una aigua que no és la de la pluja caiguda del cel,
fresca, garant de la fertilitat i la vida, sinó l’aigua
corrompuda i embrutida pel món. Aquesta aigua queda fora del lloc
sagrat, tal com quedaven fora les mundanitats i els vicis del
fidel després d’observar-los de manera exagerada en una
gàrgola, com hem vist abans."
Gàrgoles església Torroella, 13.
"El lleó és l'animal més representat a les gàrgoles. Es tracta del rei dels animals terrestres, adoptat per la iconografia cristiana, el Lleó de la tribu de Judà, simbol de Crist. El lleó es cita 152 vegades a la Bíblia. Es diu que mai tanca els ulls, fins i tot quan dorm, essent també un símbol de vigilància. En altres casos també pot apareixer amb un significat negatiu: símbol de supèrbia o de l'anticrist; o com lleó rugent o dimoni que arrabassa les ànimes. "
Gàrgoles església Torroella, 14.
"La llegenda més antiga sobre aquests
éssers data de mitjans de 600 dC, un home anomenat Romain,
conegut com a Sant Romanus, primer canceller del rei Clotari II,
relata l'aparició d'un horripilant ésser a les terres de Rouen
que anomena Gargouille o Goji . Aquest ésser respondria a
l'aparença que avui es coneix sobre les gàrgoles: ales de
ratpenat o drac, aspecte de rèptil i ullals. Sant Romanus sotmet
la criatura amb el seu crucifix i crema les seves restes a la
ciutat de Rouen. No obstant això, el cap de la gàrgola no crema,
per tant, l'home decideix col·locar el cap de l'ésser a
l'església principal de la ciutat."
Gàrgoles església Torroella, 15.
"De les representacions de la figura humana, a les gàrgoles es poden veure eclesiàstics (sacerdots, bisbes, monges, frares), cavallers, pelegrins, bruixes, músics, esquelets, etc. Són figures que tenen un significat i solen transmetre alguna ensenyança o advertència."Cal tenir en compte en aquest cas que hi ha dos imatges amb rostre humà que són gairebé idèntics o semblants, i que a simple vista no són realment gàrgoles perquè no tenen un forat per on desguassà l'aigua. Gàrgoles 13 i 14.
Gàrgoles església Torroella, 16.
"El lleó gaudeix també d'un simbolisme apotropaic des dels temps més remots i a les cultures més antigues, com per exemple la micènica. A l'edat mitjana, aquesta criatura participa d'una lectura cristològica a molts nivells. En el cas que ens ocupa, acompanyat o no de l'àguila, cal entendre'l també com a defensor del temple. Tenim diverses raons per interpretar el lleó com una figura de caràcter cristològic i, per extensió, protectora. L primera és una raó bíblica: a l'Evangeli es diu que Crist és el lleḉo fort de Judà, (...) D'altra banda. a l'Apocalipsi, on Crist apareix com a lleó victoriós, vencedor sobre l'imperi de la mort, hereu d'una tribu de caràcter regi, dóna lloc a contemplar-lo com a figura protectora, tal com ho expressa la iconografia medieval, on trobem nombrosos exemples amb aquest ús."
Gàrgoles església Torroella, 17.
"La segona raó per considerar el lleó una figura critològica en el seu vessant protector prové de l'antiga tradició simbòlica i al·legòrica del cristianisme, deutora, en aquest cas, dels bestiaris del món antic. En aquests llibres, s'explicava que el lleó dorm amb els ulls oberts. Des del prisma de l'Església, s'entenia que aquesta imatge podia representar el Crist atent i vigilant de les nostres ànimes. En aquest termes es pronuncia Guillaume de Normandia a principis del segle XIII, quan, tot associant la figura del lleó a Crist, ens diu que "quan dorm el lleó, el seu ull vetlla, / en dormir els seus ulls estan oberts / i clars, brillants i atents."
Gàrgola 1:
Gàrgola 2:
Gàgola 3: La gárgola en el mundo hispano bajomedieval. Dolores Herrero Ferrio. 2016
Gàrgola 6: les gàrgoles del campanar de Sant Vicenç de Mollet, Jorge Rodriguez. NOTES,31
Gàrgola 7: les gàrgoles del campanar de Sant Vicenç de Mollet, Jorge Rodriguez. NOTES,31
Gàrgola 8: Viquipèdia
Gàrgola 9: Gàrgoles campanar de Palafrugell
Gàrgola 10: les gàrgoles del campanar de Sant Vicenç de Mollet, Jorge Rodriguez. NOTES,3
Gàrgola 11: Gàrgoles de l'esglèsia de Sant Martí de Palafrugellcampanar de Palafrugell
Gàrgola 12: La gárgola en el mundo hispano bajomedieval. Dolores Herrero Ferrio. 2016.
Gàrgola 13:
Gàrgola 14: https://culturacolectiva-com.translate.goog/arte/gragolas-en-arte-gotico/?_x_tr_sl=es&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=sc&_x_tr_hist=true
Gàrgola 15: les gàrgoles del campanar de Sant Vicenç de Mollet, Jorge Rodriguez. NOTES,3
Gàrgola 16: les gàrgoles del campanar de Sant Vicenç de Mollet, Jorge Rodriguez. NOTES,3
Gàgola 17 : La gárgola en el mundo hispano bajomedieval. Dolores Herrero Ferrio. 2016.
Gàgola 18 : La gárgola en el mundo hispano bajomedieval. Dolores Herrero Ferrio. 2016.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada