Les claus de volta de l'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí.
L’església parroquial torroellenca està integrada per una única nau de cinc trams amb coberta sexpartida -per la incorporació d’un nervi transversal que enllaça les diferents claus de volta. Les nervadures de les voltes de creueria s’assenten sobre sengles pilastres de secció quadrada que es corresponen exteriorment amb els contraforts (aquests sobresurten dels panys de mur i s’eleven fins a l’arrencada de l’ogiva). Els contraforts són llisos i dividits en tres nivells esglaonats, per acabar després en un pla inclinat i lleugerament corbat, on s’obre un caneló amb gàrgola al final.
L’absis és un polígon de set costats i en ell culminen sis arcs ogivals que, lligats en una clau, formen una volta d’aresta, les arestes de la qual descansen sobre la línia d’imposta, i damunt d’aquesta reposa el cos de llum de la capçalera (entre les nervadures de la volta s’hi afegí una traceria secundària per tal de repartir les forces de la coberta respecte el primer arc toral). Sorprèn, per la seva part, la solució emprada en la sobrecoberta de l’absis: els cairats, que sustenten la tancada de dos vessants, es recolzen sobre arcs rampants, els quals vessen sobre un pilar situat damunt del medalló del presbiteri -un pòdium de dos nivells formant deambulatori-. La sagristia, mitgera amb la capçalera, és de planta semiquadrada.
El 1607 es va enderrocar la capçalera de l’església vella i dos anys més tard es procedí consagrar-la. Per tant, les capelles absidals són de principis del s. XVII (el 1625 van obrir-se dues finestres al darrera dels altars de Sant Miquel i de Sant Bartomeu). Finalment, al llarg dels segles XVIII i XIX es va ampliar la capella Fonda i es construí la porta meridional (1735-1739), per una banda, i la façana occidental amb l’acabament de les dues torres (1672-1808), per l’altra.
De fet, només així s'explicaria la diferent factura de les claus de volta de la nau respecte aquelles que ostenten les capelles laterals, la desigual alçària de les capelles de la Mare de Déu del Carme, Sant Pere, Sant Miquel i Sant Bartomeu d'un motiu ornamental propi de les esglésies de patrocini reial del s. XIV.
(Fragment)
Tret de "El procés constructiu de l'església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí", de Guillem Fernández González. Ed. Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2009. Volum 28-ISSN- 1130-8524.
La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.[1][2] En voltes té una forma rodona o poligonal; en arcs té forma de trapezi.[3] En arcs sol ser de major dimensió que les altres dovelles. Es pot utilitzar en obra de paret seca[4] o amb argamassa. Sovint està decorada per raons estètiques o senyalístiques. En la clau d'arc de portes s'hi troba sovint la data de construcció o el nom o escut del propietari.
La clau, igual que les dovelles, se sustenta a causa de la seva forma, car les seves cares laterals, tallades en angle, transmeten lateralment part de les tensions, equilibrant-lo, i evitant que es desplomin sota una càrrega vertical. Les tensions horitzontals de la dovella inferior es transmeten al mur, o a un altre arc, i la vertical es transmet al mur o a un pilar. La darrera peça que es col·loca en la construcció d'un arc és la clau. Fins que aquesta no es troba col·locada en el seu lloc és necessari estintolar (sostenir) les dovelles de l'arc, ja que es troba inestable. Per a això s'utilitza un cindri, que és una estructura de fusta, o metall, amb la forma de l'arc, que sustenta les dovelles i només es retira una vegada completat l'arc, després de col·locar la clau. (Viquipèdia).
 |
| Sant Genís amb espasa i llibre. |
 |
| La torre, símbol de Torroella |
 |
| Ornament amb un escut. |
 |
| Ornament amb un escut. |
 |
| Ornament amb un escut |
 |
| Imatge dels dos Sagrats Cors. Jesús i Maria. |
 | |
| Pilar en forma de palmera a sobre la clau de volta de la imatge de Sant Genís. |
